La primera referència històrica apareix en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Gallecs a Parets del Vallès, l’any 904.
Més endavant, es troben moltes referències de Gallecs en documents històrics, especialment en donacions fetes al monestir de Sant Cugat, gràcies a les quals ens podem fer una idea de com era la vida a Gallecs al segle X. Era una comunitat no gaire gran, agrupada en famílies que treballaven la terra i vivien a prop dels camps en habitatges modestos. Les terres conreades es dividien en extensions normalment més petites d’una hectàrea. Hi havia camps destinats a la producció de cereal o en guaret, al cultiu de la vinya, i prop de la ribera es conreaven productes d’horta i arbres fruiters.
El petit poble tenia com a centre una església, la mateixa que podem apreciar avui al mateix lloc, l’església de Santa Maria de Gallecs, romànica del segle XII. S’han trobat restes de mosaics molt més antics (paleocristians, del segle IV) al subsòl de l’edifici romànic. El primer esment escrit de l’església és de l’any 1008, però l’esment de Gallecs com a parròquia és posterior, de l’any 1089.
En relació amb el topònim Gallecs, segons les diferents fonts consultades, no hi unanimitat sobre el seu origen. El doctor Balari i Jovany, en la seva obra Poesia fòssil creu que el nom de Gallecs es refereix a un cert tipus de pedres de riera, els còdols, basant-se en l’arrel gall- o call-. Monsenyor Griera afirmà que el nom derivava del mot llatí gallicus, la qual cosa relacionaria el nom de l’origen del topònim Gallecs amb alguna cosa o persona del país veí de les Gàlies.
Durant l’edat mitjana, Gallecs devia tenir unes dimensions semblants a les d’altres pobles veïns, però més endavant va perdre pes demogràfic i, per tant, autonomia parroquial, i a partir del segle XV va passar de dependre de la parròquia de Plegamans a la de Mollet, de la qual depèn actualment. Des de 1385, els pobles de Gallecs, Mollet i Parets formaven part d’un mateix municipi. El seu consell feia les reunions sota els roures que hi havia prop de la masia de Can Ros. Durant 450 anys van compartir un únic govern municipal, fins que al segle XIX van crear els seus propis ajuntaments.
Plànol de Gallecs de l'any 1912
Durant el segle XX, les activitats agrícoles a l’espai de Gallecs, es van continuar exercint de forma tradicional fins a la dècada dels anys setanta, quan es va viure la mecanització del sector agrari i la intensificació de la agricultura, fet que s’ha anomenat la revolució verda. Aparegueren els fertilitzants químics, els herbicides i els plaguicides. S’instauraren els primers sistemes de reg per aspersió i es va començar la planificació i construcció de basses per augmentar la superfície de regadiu.
Des de l’any 1970 fins a al 2001 a causa de la inestabilitat provocada per l’expropiació derivada de l’ACTUR de Gallecs i la incertesa associada per fer inversions en maquinària i infraestructura agrícola i ramadera aquest territori va anar perdent empenta i la majoria de les explotacions ramaderes van anar desapareixent. L’agricultura va anar derivant cap al monocultiu de cereals d’hivern.
L’any 2001 es van iniciar el desenvolupant del Pla de gestió agrícola sostenible (2001-2005) basat en les bones pràctiques agràries, la creació d’una marca pròpia producte de Gallecs i el comerç de proximitat amb la creació de l’Agrobotiga de Gallecs gestionada pels mateixos pagesos del territori.
L’any 2005 es va iniciar l’execució del Pla de reconversió a l’agricultura ecològica, amb la participació de 16 productors del territori, i es van potenciar els productes de qualitat de Gallecs destinats a la alimentació humana.
L’aplicació d’aquest pla de reconversió, que es basa en la qualitat dels aliments, la seguretat alimentària, les bones pràctiques agràries, el respecte pel medi ambient, la viabilitat econòmica i el comerç de proximitat pretén aconseguir l’assentament de la gent al territori i el relleu generacional dins de l’espai rural.