Aquest fet es pot comprovar mitjançant les dades recollides a l’estació meteorològica de Granollers. La temperatura mitjana anual és de 14,9 ºC, amb una mitjana de les mínimes diàries de 2,3 ºC durant el mes més fred (gener). El mes més càlid és el juliol amb una temperatura mitjana de 23,6 ºC.
Les precipitacions caigudes evidencien una gran irregularitat tant a nivell anual com mensual. La mitjana anual és de 647 mm. Durant la tardor és el període en el qual plou més, amb una mitjana de 186,7 mm. La primavera és la segona estació en la qual es recull el màxim de precipitació, concretament durant el mes de maig.
Les intensitats màximes de pluja tenen lloc durant els mesos de maig i de setembre, oscil·lant al voltant de 120 l/h.
La humitat relativa mitjana anual es troba al voltant del 71%, essent el mes amb una humitat més baixa el juliol amb un 62% de mitjana i el màxim durant el mes de novembre amb 77,5%.
La direcció predominant dels vents és de l'est amb una velocitat mitjana d'1,4 m/s.
Les condicions climàtiques de l’espai rural de Gallecs són restrictives pel desenvolupament de molts cultius sense aportacions d’aigua.
La zona de Gallecs es troba dins de la conca del riu Besòs, concretament als trams mitjà i alt de la riera de Gallecs i una petita porció de terreny en el tram mitjà de la riera Seca (o Riera Mardans).
El sistema de rieres, malgrat el poc volum d’aigua que transporten, i el sistema de pous i mines, són indicatives de la importància de l’aqüífer de l’àrea de Gallecs. De fet les zones de regadiu presents tenen el seu fonament en els recursos subterranis.
L’aqüífer presenta una capa freàtica poc profunda en l’àrea de les rieres que oscil·la entre els 11 m. (a la riera Seca) i els 14 m. (riera de Gallecs).
Gallecs es divideix en sis unitats fisiogràfiques d’acord amb la foto interpretació i posterior comprovació de camp realitzada en el “Projecte d’avaluació de la fertilitat de sols de l’àrea agrícola de l’Espai rural de Gallecs” redactat pel Laboratori d’anàlisi i fertilitat de sòl (LAF).
És tracta d’un paisatge ondulat, de relleu moderat, amb cims arrodonits que generen zones de pendent molt lleu a les parts més enlairades (S). Els vessants tenen un primer tram convex de major pendent (V1) i són succeïts per trams còncaus de pendent més suau (V2). La part més baixa del paisatge correspon a fons de vall d’influència al·luvial (RV) retallada per la llera actual, més encaixada. En el sector Nord es presenta un escarpament important amb pendent molt fort (SS).
Es tracta de sòls bàsics, amb continguts variables, però sempre presents, de carbonats i exempts de salinitat. La matèria orgànica presenta nivells entre normals i lleugerament baixos. Les classes texturals s’inclouen en el grup de les moderadament fines, amb nivells suficients d’argila i una composició de fraccions granulomètrica relativament equilibrada .Els macronutrients (nitrogen, fòsfor i potassi ) són normals i no hi ha factors limitants al desenvolupament agrícola.