La protecció de l'espai

L’any 1971, el Ministeri de la Vivenda, a l’empara del Decret llei 7/1970 d’actuacions urbanístiques urgents (ACTUR) i del Decret 3543/1970 de delimitació de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, va expropiar una àmplia zona rural de 1.500 hectàrees repartida entre set municipis del Vallès Occidental i Oriental (Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Montcada i Reixac i Polinyà) per tal de fer-hi una ciutat de 130.000 habitants per donar resposta a la gran congestió de la ciutat de Barcelona.

L’objectiu principal de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs era afrontar la forta demanda d’habitatges a l’època de les grans concentracions urbanes, especialment a Madrid i Barcelona, i per tant fer una reserva de sòl per a la construcció de nous nuclis urbans. Els terrenys de Gallecs, actualment de 733,52 hectàrees (el 50,2% del total inicial) es troben al mig de l’àrea expropiada original.

La crisis del petroli de 1973, el canvi polític que va representar la transició cap a la democràcia i la forta pressió popular en contra de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs van fer que no s’arribés a executar.

Davant de la inestabilitat provocada per l’amenaça d’una urbanització imminent de l’espai, a partir d’aquest moment l’evolució de Gallecs va seguir una dinàmica diferent a la resta de poblacions. Alguns propietaris abandonaren les explotacions i els masovers buscaren un lloc de treball més segur en la indústria. Els agricultors visqueren una situació d’inestabilitat en què part dels terrenys restaren erms i algunes de les masies foren ocupades.

L’any 1977 es constitueix la Comissió per la defensa de Gallecs.

L’any 1980, mitjançant el Reial decret 1503/80, de 20 de juny, es van transferir a la Generalitat de Catalunya les competències de l’antic Institut Nacional d’Urbanització (INUR), així com tot el patrimoni immobiliari adscrit a aquest organisme, entre el que s’incloïen els terrenys de Gallecs. El mateix any, per mitjà de la Llei 4/1980, la Generalitat creà l’Institut Català del Sòl (INCASOL), a qui es va adscriure la propietat d’aquests terrenys.

L’any 1982, s’aproven les revisions i adaptacions dels plans generals dels municipis a l’empara de la Llei del Sòl de 1976, i és classificat com a sòl urbanitzable no programat la major part de l’àmbit, establint-se que per poder desenvolupar-los, calia un acord entre la Generalitat i els respectius Ajuntaments.

L’any 1982, d’acord amb el Decret 475/82, de 2 de desembre, que regula transitòriament la utilització agrícola dels terrenys expropiats de l’ACTUR de Gallecs, l’INCASOL i els ajuntaments de Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda van concedir unes llicències d’ús agrícola als pagesos dels seus municipis que en aquell moment conreaven les terres a Gallecs.

L’any 1987 per mitjà de l’Ordre del Conseller d’Agricultura Ramaderia i Pesca, de 6 de juliol de 1987, es van declarar d’utilitat pública les forest de Gallecs.

L’any 1988 per mitjà de l’Ordre del Conseller d’Agricultura Ramaderia i Pesca, de 10 d’octubre de 1988, conforme a la legislació cinegètica, es van declarar zona de seguretat el nucli central de l’espai de Gallecs.

A partir de l’any 1989 es van iniciar les reivindicacions i peticions per incloure Gallecs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) que s’estava redactant d’acord amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals.

L’any 1992 per mitjà del Decret 328/1992, de 14 de desembre, s’aprovà el Pla d’Espais d’Interès Natural, PEIN, sense incloure l’àmbit de Gallecs. Es va presentar una al·legació acompanyada de 2000 signatures on els Ajuntaments demanen la seva inclusió. Per aquesta raó, dins del Programa de Desenvolupament del PEIN, es va incloure una determinació específica d’iniciar la realització dels estudis i treballs necessaris per valorar la possible incorporació de Gallecs al Pla.

L’any 1995 es va realitzar un estudi anomenat “Esquema bàsic per a l’ordenació i la gestió del patrimoni Natural de Gallecs” redactat per la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1997 es va aprovar el Pla Especial de regeneració del torrent del Caganell amb l’objectiu de traslladar i ordenar els horts que es situaven dins de la llera.

Fruit de la negativa d’incorporar l’espai de gallecs al PEIN, l’any 1998 l’Ajuntament de Mollet de Vallès va redactar i aprovar inicial i provisionalment una Modificació Puntual del PGOM i un Pla Especial de protecció de l’àrea de Gallecs, amb la finalitat que Gallecs fos classificat com a sòl no urbanitzable.

L’any 1999, el conseller de PTOP va denegar les aprovacions definitives de Modificació puntual del PGOM de Mollet del Vallès a l’àmbit de la zona b4: Gallecs i Pla Especial de protecció de l’àrea de Gallecs. L’Ajuntament de Mollet del Vallès va interposar un recurs contenciós administratiu contra els dos acords.

L’any 2000 es va constituir l’Associació de Pagesos de Gallecs, formada per 29 pagesos, amb l’objectiu de desenvolupar una agricultura de qualitat i amb valor afegit i amb la vocació de mantenir en el futur l’activitat agrària en el territori.

El 17 d’octubre de 2000, els ajuntaments de Mollet i Parets del Vallès van constituir el Consorci de l’Espai Rural de Gallecs amb l’objectiu d’iniciar la dinamització de les diferents activitats agrícoles, forestals, d’us públic i d’educació ambiental.

El 20 d’octubre de 2004, es va produir l’acord entre la Generalitat de Catalunya i els municipis de l’àmbit per la protecció de l’espai central de Gallecs, amb l’aprovació inicial del Pla director Urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs.

L’any 2005 es va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs amb l’objectiu de garantir definitivament la protecció de l’espai lliure central de Gallecs que es qualificava de sistema general supramunicipal d’espais lliures públics.

El 16 de desembre de 2005, es va iniciar la tramitació de la modificació del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) per incloure Gallecs a la xarxa catalana d’espais naturals protegits.

El 22 de novembre de 2006 es va constituir l’actual Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, amb la finalitat de gestionar l’espai i garantir-ne les activitats agrícoles i forestals, la conservació paisatgística i l’ús com a espai de lleure per a la ciutadania. El Consorci és membre de la Xarxa Europea de parcs naturals periurbans FEDENATUR, també Eurosite, i la xarxa custòdia del Territori.

L’any 2008 es va crear l’Associació Agroecològica de Gallecs formada pels pagesos i les famílies que conviuen i treballen a l’espai rural de Gallecs. L’objectiu principal de l’Associació és assolir el desenvolupament sostenible per mitjà de l’agricultura ecològica, i garantir el relleu generacional dels pagesos de Gallecs.

El 20 d’octubre de 2009 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la inclusió de Gallecs al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) (Decret 156/2009), motivada per la vulnerabilitat i fragilitat d’aquest espai natural i amb l’objectiu de protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès. La superfície inclosa al PEIN és de 698,91 hectàrees.

A principis de l’any 2009 es va iniciar la redacció del Pla Especial de Gallecs, amb l’objectiu d’establir les condicions i mesures necessàries per a l’ordenació urbanística dels usos del sòl i la regulació de les activitats de l’espai per tal de preservar, dinamitzar i fer compatibles els seus valors agrícoles, naturals, socials i paisatgístics, d’establir les normes bàsiques per a la regulació específica del sòl, els usos i activitats i de les edificacions existents, i fixar els instruments de gestió de l’espai agrari.

En conjunt, tots aquests esdeveniments han fet que Gallecs sigui actualment una de les àrees agrícoles contínues més extenses del Vallès, amb un entorn rural, que és avui testimoni del que en altre temps fou el paisatge de la plana vallesana.