Biodiversitat agrícola i natural

L'agricultura ecològica i els efectes beneficiosos sobre la biodiverstitat

L’agricultura ecològica basa la seva producció en la no-utilització de productes químics, així el control o eliminació de les denominades males herbes (vegetació arvense) o de les plagues d’invertebrats s’efectua mitjançant estris mecànics i altres estratègies alternatives que no són tan nocives per als ecosistemes com els biocides que es fan servir en l’agricultura convencional o intensiva. Aquest fet possibilita que en els camps cultivats hi hagi multitud de plantes arvenses i una comunitat estructuralment més complexa d’invertebrats, una circumstància que enriqueix la biodiversitat de l’ecosistema agrari. El tipus de gestió del medi que s’efectua amb l’agricultura ecològica és estratègicament intel·ligent perquè permet la presència de marietes, aranyes, pregadéus, formigues, vespes, escarabats i en general tota mena d’invertebrats que depreden o parasiten d’altres invertebrats que sense aquests controladors podrien esdevenir flagells per a la producció agrària. La implantació de l’agricultura ecològica a Gallecs crea un paisatge més viu, i els ocells granívors (perdiu roja, cruixidell, cogullada vulgar, cadernera, gafarró, pardal xarrec, etc.) es veuen afavorits, ja que durant la primavera alimenten la seva descendència amb insectes. Les papallones poden tenir més flors de què alimentar-se; els amfibis, les sargantanes, els eriçons i els ratpenats, més invertebrats per menjar, i de retruc tota aquesta diversitat beneficia els cultius i millora la qualitat del paisatge. De manera que menjar productes ecològics no solament contribueix a la salut de les persones, sinó que fomenta la biodiversitat i la salut del medi natural.

També s’ha de tenir en compte que les extensions agràries són un hàbitat molt dinàmic que canvia de manera notable en el temps; la rotació dels cultius que fomenta l’agricultura ecològica n’és un exemple. Al llarg de les estacions hi ha un canvi destacat en les parcel·les de cultiu, dels camps llaurats i sembrats a l’hivern es passa als cultius fructificats de la primavera i part de l’estiu, i el cicle es tanca després de la collita, quan els camps romanen amb els rostolls part de l’estiu i la tardor. En certa manera, el procés és un exemple clar del cicle biològic de la natura i del pas de les estacions, tot i que la intervenció de l’home hi té un paper important com a modelitzador de l’espai.

La dinàmica que imprimeix l’home al paisatge condiciona que la fauna tingui al seu abast una abundància de recursos durant la primavera i part de l’estiu, i una escassetat durant la tardor i l’hivern. Durant els mesos amb menys disponibilitat d’aliment, part dels ocells es concentren als herbassars naturals dels marges de pistes rurals, als marges entre parcel·les de cultiu i als erms. L’hivern és l’estació més dura per a la subsistència dels ocells, i és quan la disponibilitat d’herbassars pot marcar la diferència entre la vida i la mort per a algunes espècies.

Per què son tant importants els herbassars per mantenir la biodiversitat?

Gafarro Planta ruderal	Detall de la flor de la borratja.

Els arbustos, els marges arboris, els boscanys i els boscos i els hàbitats de la ribera

Aquests elements vertebren bona part del paisatge visual de Gallecs i permeten que un nombre alt d’espècies faunístiques poblin l’espai. Moltes espècies d’ocells, mamífers, amfibis, rèptils i invertebrats requereixen àrees on refugiar-se i reproduir-se, i per fer-ho trien els hàbitats menys accessibles a les persones o als depredadors. Encara que alguns ocells s’alimentin en espais oberts, utilitzen els arbres per bastir el niu i refugiar-se, com és el cas del tudó, Columba palumbus. També rapinyaires nocturns, com el mussol banyut, Asio otus, que depreda en gran mesura sobre els rosegadors, necessiten els arbres per poder niar. Malgrat que pot semblar curiós, altres espècies d’ocells passen gran part de la seva vida amagats entre els arbustos i alimentant-se a curta distància de terra. Aquesta estratègia de vida és típica del tallarol capnegre, Sylvia melanocephala; del caragolet, Troglodytes troglodytes; del rossinyol bord, Cettia cetti, i del rossinyol vulgar, Luscinia megarhynchos, entre d’altres. Així doncs, quan observem un bosc, boscany o marge arbori amb esbarzers, arç blanc i altres arbustos hem de pensar que allà hi ha molta vida oculta i que si desapareix aquesta cobertura arbustiva també s’eliminarà tota la biodiversitat que hi viu.

Marge entre cultius a Gallecs

Cal subratllar un hàbitat entre els altres per la seva escassetat i per les seves funcions: l’hàbitat de ribera. Els hàbitats riberencs naturals es troben confinats a fragments de les rieres i torrents que dibuixen línies de frondositat entre les extensions cultivades i suavitzen les temperatures amb la humitat que evapotranspiren. Un exemple el trobem a l’aiguamoll de Can Salvi, on s’observen plantes adaptades a viure en zones inundades, com la boga, Typha rotundifolia i Typha angustifolia, i el canyís, Phragmites australis, i els ocells aquàtics més comuns: l’ànec collverd, Anas platyrhynchos, i la polla d’aigua, Gallinula chloropus. Els sectors amb arbres de ribera madurs i amb fusta en descomposició són idonis per als picots, però també són bàsics per a l’existència de dos escarabats ben curiosos: l’escanyapolls, Lucanus cervus, i el banyarriquer del roure, Cerambyx cerdo. Aquestes criatures encara perviuen a Gallecs, en dependència total de les arbredes madures i de la fusta en descomposició.